La IA és un conjunt de tècniques informàtiques, estadístiques i algorítmiques, i que reprodueix el raonament humà en una àrea molt especifica.

La Intel·ligència Artificial (IA) està en auge avui dia. Tothom parla de la IA. Però què és Intel·ligència Artificial: una definició.

Si es desitja vendre un nou sistema informàtic, telèfon intel·ligent o càmera fotogràfica, està molt de moda dir que “incorpora IA”. Es troba en programari comercial, automòbils i, fins i tot, en aspiradores.

Però, en última instància, darrere del discurs de màrqueting, què és realment la Intel·ligència Artificial? Com funciona la IA? És diferent d’un programa informàtic tradicional?

Intentarem establir les bases per a una definició d’Intel·ligència Artificial utilitzant la literatura existent, per a comprendre què és realment la IA en l’actualitat.

Algunes definicions simples

Si donem un cop d’ull a les definicions existents que són assequibles per a un principiant en la matèria, realment trobem moltes a la web.

Entre totes elles, vegem aquestes dues:

  • Gran enciclopèdia catalana – “Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador”.
  • Viquipèdia – “La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana”.

De fet, fins ara, la noció d’Intel·ligència Artificial no és un programa, un xip electrònic o un llenguatge com C o Python. Més aviat, és una col·lecció de tècniques matemàtiques, estadístiques i algorítmiques que “fer una feina”.

Si enllacem correctament tots aquests algorismes, tornem a imitar el comportament humà en una àrea molt concreta. Avui en dia, som capaços de crear programes que poden vèncer un campió del món d’escacs o Go.

També podem crear algorismes que puguin detectar objectes presents en una imatge, com piscines en una foto de satèl·lit.

El programa d’IA així constituït complirà la seva missió sense fatiga en quilòmetres quadrats. I ens veurem obligats a declarar la nostra piscina a l’Administració. La diferència amb un algorisme estadístic simple o un programa convencional rau en el fet que no tot es programarà per endavant, perquè no tot es coneix per endavant.

Exemple

Expliquem-ho: en un programa anomenat “convencional” proporcionarem tots els escenaris.

Posem un exemple: en una aplicació, necessito que l’usuari introdueixi el seu número de segurerat social. És de la forma “XXXXYYYYYYYYYY” a Catalunya. Si no vull que el meu programa falli, hauré de recordar de comprovar que el número introduït per l’usuari:

Comença amb quatre lletres XXXX

Té 14 dígits

Les xifres numèriques en posició 2 i 3 corresponen a un any

Les xifres numèriques en posició 4 i 5 corresponen a un mes, per tant, entre 01 i 12

Les xifres numèriques en posició 6 i 7 corresponen a un dia, per tant, entre 01 i 31

Etc.

Com treballa la Intel·ligència Artificial?

Amb una successió de regles, aconseguirem que l’usuari introdueixi un número de seguretat social que sigui “correcte”. Per aconseguir-ho, caldrà programar totes les regles i totes les comprovacions imaginant tot allò que un usuari bromista o distret pot registrar. Per molt tediosa que sigui la implementació, és una implementació finita.

Ara, si tornem al programa de seguiment de piscines… com ho fem? Com detectar una piscina en una fotografia aèria?

Si detecten un rectangle blau en una imatge, hi ha una piscina. Però, i si la piscina és rodona? Coberta? Quin és el color correcte del blau? I quan la piscina té forma de mongeta? I la seva orientació respecte al nord? Hem de tenir en compte tots els angles que formen les piscines?

Ràpidament sentim que no ens en sortirem amb un programa convencional. D’altra banda, una de les àrees de la intel·ligència Artificial anomenada Deep Learning (aprenentatge profund) ens podrà ajudar en el nostre cas concret.

La idea principal serà crear un programa que contingui una estructura anomenada “un model” i que haurà d’”aprendre” a partir d’exemples. Aquest model és mal·leable i estarà entrenat per fer alguna feina.

Així, encara en el nostre exemple, oferirem imatges aèries de piscines al programa perquè aprengui en una imatge de satèl·lit què entenem per “una piscina”.

Aquest programa així constituït estarà especialitzat en la detecció de piscines. Podrà adaptar-se per reconèixer piscines que no ha vist mai, però no farà res més.

Això és el que anomenem Intel·ligència Artificial (IA). El programa està dotat d’una certa adaptabilitat i això, a costa de l’aprenentatge. S’oposa al programa més convencional on tot ha d’haver estat especificat prèviament pel desenvolupador.

Atenció: res impedeix en un programari barrejar les tècniques (diferents algorismes i models d’IA i funcionament convencional).

I la intel·ligència en tot això?

Les definicions d’intel·ligència sovint esmenten una “adaptació a una nova situació” (Wikipedia).

Això és el que intentem fer artificialment amb els programes. Però fins avui, els límits encara són molt presents.

Ràpidament distingim el límit en la implementació de la IA, quan el comparem amb la capacitat animal o humana. Per entrenar un model d’IA, haurem de mostrar-lo centenars, fins i tot milers de fotografies (si en quedem en l’exemple de les piscines). Ídem per distingir gats, gossos, senyals de trànsit (si ens quedem en el camp de la classificació visual).

D’altra banda, un nen només necessitarà un parell de fotos per generalitzar el seu aprenentatge del gat, el gos o l’ós durant la resta de la seva vida.

L’augment de la IA durant els darrers 10 anys es deu, en part, al fet que:

  • les dades s’han tornat més accessibles, i
  • les capacitats de computació més potents (agrupació de recursos al núvol).

Intel·ligència artificial: una definició – Resum

Per concloure, doncs, podem recordar que la Intel·ligència Artificial és un conjunt de tècniques informàtiques, estadístiques i algorítmiques, que de vegades s’inspira en els éssers vius (per a l’estructura de xarxes neuronals, per exemple) i que reprodueix el raonament humà o animal en una àrea molt especifica. Requereix una quantitat molt gran i ben calibrada de dades d’entrenament.

És probable que aquesta definició evolucioni amb el temps, ja que el món de la IA està en ebullició ara mateix.

Si voleu més informació, no dubteu a contactar amb nosaltres a través del següent formulari de contacte.

Intel·ligència artificial: una definició