Quines són les principals diferències entre IA feble i IA forta?

La intel·ligència artificial, de manera molt tranquil·la i ràpida, ha passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Només cal pensar en les accions més habituals (per exemple l’elecció de la ruta òptima o el filtre que reconeix si un correu electrònic o missatge és SPAM o no) a les quals avui ja no hi ha el pensament / raonament d’una persona al darrere sinó un algorisme juntament amb un o més models predictius que prenen decisions amb pocs (en alguns casos sense) controls de persones. Intel·ligència Artificial forta i feble: és possible trobar moltes definicions que entren en conflicte sobre la IA.

A dia d’avui no existeix una definició real capaç de definir la intel·ligència artificial en totes les seves particularitats. Per això s’ha inventat un Teorema, que diu: “la intel·ligència artificial és tot allò que encara no s’ha fet”.

És possible trobar moltes definicions que també entren en conflicte sobre la IA que, tanmateix, representen en part una branca / àrea de la intel·ligència artificial.

Però centrem-nos a intentar classificar la IA en dues classes genèriques:

  • Intel·ligència artificial feble
  • Intel·ligència artificial forta

Intel·ligència artificial forta i feble: diferències

Intel·ligència artificial feble

Aquest tipus d’intel·ligència artificial es basa íntegrament en una sola frase “COM SI”, és a dir, actua i pensa com si tingués capacitat de pensament però SENSE.

La finalitat d’aquesta intel·ligència no és crear un programa que emuli el nostre pensament o la nostra manera de resoldre determinats problemes, sinó crear sistemes que siguin capaços d’actuar amb èxit en algunes accions / funcions complexes habituals d’un ésser humà (l’exemple més cridaner és la traducció de textos o documents d’una llengua a una altra).

Un punt fonamental sobre la IA feble és que la presència de ments humanes darrere d’aquests sistemes és fonamental perquè el nostre ordinador / servidor no és capaç de pensar o reflexionar de manera autònoma, sinó que només “IMITA”.

Però quins problemes resol aquesta intel·ligència que sembla estúpida?

Aquest tipus d’intel·ligència sorgeix en el moment exacte en què la complexitat i la capacitat de càlcul és tal que cap persona humana és capaç d’afrontar aquests càlculs i de tenir una memòria tan estable encara que parlem d’una infinitat de dades. Així doncs, la IA feble va a resoldre tots aquells problemes que fins ara ja tenen una solució coneguda. Però que per problemes de càlcul o de memòria la gent no és capaç de realitzar de manera independent.

Intel·ligència artificial forta

A diferència de la IA feble, la IA forta transforma la nostra màquina (ordinador / servidor / telèfon intel·ligent) en quelcom més avançat que un únic instrument material. En una cosa que és capaç de pensar com una ment humana real. Que, per tant, té tant capacitats cognitives com coneixement de les seves capacitats i límits.

A la base d’una IA forta tenim una sèrie de sistemes o algorismes “experts o ben entrenats”. I que són capaços de reproduir amb èxit el coneixement i el rendiment de persones capaços en determinats sectors.

Hi ha moltes empreses o organitzacions que actualment estan estudiant aquest tipus d’IA. Però de moment ningú ha aconseguit crear aquesta intel·ligència.

També hi ha una altra definició d’Intel·ligència Artificial forta, que diu: “qualsevol intel·lecte que superi amb escreix tot el rendiment cognitiu dels éssers humans”.

Consideracions finals

La IA feble millora molt el nostre dia a dia en donar-nos l’oportunitat de dedicar-nos al que més ens interessa, encarregant-nos de dur a terme accions que fa només unes dècades eren impensables (trobar la millor manera d’arribar a un destí escollit).

L’IA forta, en canvi, és cap a on ens movem, on probablement necessitem lleis que regulin el desenvolupament i els futurs camps d’aplicació per no incórrer en danys socials greus.